Entre la Serra de Prades i el Montsant, després de pujar per un carretera que no para de serpentejar, rodejada de parets escarpades, i quan sembla que ja no hem d’arribar enlloc, arribem a Siurana. El poble i el que queda del castell estan situats dalt de tot d’un cingle que sembla tallat a mida. Des d’aquí dalt veiem als peus el pantà de Siurana. Si donem un tomb pel poble, arribarem a l’esglèsia romànica, i recorrem uns carrers empedrats i perfectament cuidats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada