CASTELL DE CLARAMUNT

Datat des de finals del segle X, fou propietat dels Claramunt, passant després a dependre dels Cardona, fins que després d’una serie de propietaris, destruccions i reconstruccions ha arribat als nostres dies, com a patrimoni de la Generalitat. La seva funció fou la de Castell de Frontera, i al llarg dels segles ha estat escenari de varies guerres, des de la guerra civil contra Joan II fins a la guerra de Succesió. Està ubicat en un turó que s’eleva sobre la Pobla de Claramunt, tenint una magnífica vista de la Conca d’Òdena. Per arribar-hi heu d’anar fins a la Pobla de Claramunt, i direcció Capellades, a mà dreta, trobareu l’inici de la pujada, un camí de ciment, que podeu recorre en cotxe fins un emplaçament a mitja pujada, on el camí es tancat a la circul.lació. A partir d’aquí, cal seguir a peu, durant mitja hora per un fort pendent. Si us canseu, al llarg de passeig trobareu bancs per seure i contemplar les magnífiques vistes, fins i tot algunes agulles de Montserrat per sobre la serra del Bruc. Aquí més dades.

SANT MIQUEL D'ESCORNALBOU

Fundat al segle XII per monjos de l’orde de Sant Agustí, passa després a mans dels franciscans, sent, finalment destruit arrel de les revolucions de 1830. No fou fins a principis del segle XX, que Eduard Toda, diplomàtic i home de negocis de Reus, el compra per reconstruïr-lo i convertir-lo en la seva residència. Precissament la visita al monestir comença per les estances d’en Toda. Es visita la planta baixa, amb menjador, celler i diverses sales, el primer pis, amb el saló blau amb el piano i diversos dormitoris (entre ell el que acollia a l’arquebisbe Vidal i Barraquer en les seves visites) i el segon pis amb dormitoris i sales per les dones. Després es visita el pati de la casa, construït sobre restes de l’antic claustre, el refrectori, ara capella, i l’església, on ara es fan concerts. L’emplaçament del monestir permet gaudir d’unes excel.lents vistes sobre el mar, amb Cambril i Salou al fons, així com sobre les serres del darrera. Al voltant de la mola de pedra on s’ubica el monestir hi ha un sender, anomenat passeig dels Frares, que podeu recorre en quinze minuts. També es pot pujar a l’ermita de dalt de tot en deu minuts, per gaudir d’unes vistes espectaculars.
Mes dades aquí.

EL PINELL DE BRAI

A la Terra Alta trobem el poble de Pinell del Brai. Aquest poble gaudeix d’un Celler modernista, dissenyat per César Martinell, deixeble de Gaudí. Tot i que la producció actual de vi és molt inferior a la d’inicis del segle XX, quan fou construït, el celler segueix actiu, i també s’hi elabora oli. Tot i que Pinell del Brai fou arrasat duran la guerra civil, el celler es salvà dels bombardejos, ja que en fou desmontada la coberta, semblant així un edifici abandonat. Destaca en el celler les rejoles de la façana. Foren elaborades per posar-les de bon principi, però com el seu preu era elevat i hagueren problems per pagar als pagesos, es guardaren amagades al soterrani, ja que ja havien estat pagades, i per evitar problemes. No fou fins al 1950 quan en una visita de César Martinell, aquest preguntà on eren aquestes rejoles, no sabent-ho ningú. Es buscaren i es trobaren al soterrani en un doble fons, sent finalment colocades. Els problemes econòmics feren també que tot un sistema de circulació d’aigua per les baranes, que a l’ensems feien de canyeries, no arribes a funcionar mai.

CASTELL DE MIRAVET

Per sobre el poble de Miravet i amb l’Ebre als seus peus s’aixeca el castell de Miravet. D’orígen àrab va passar després a ser Castell Templer, per donació de Ramon Berenguer IV. Després passa a mans de l’orde dels Hospitalers, i seguí tenint protagonisme al llarg dels segles en diferents guerres, degut a la sevar situació estratègica. En la visita es recorre el castell, destacant-ne el pati d’armes i la capella romànica. La vista sobre el meandre que forma l’Ebre als seus peus és espectacular. Més informació.

EL COGUL

La Cova dels Moros
A un km d'El Cogul, direcció l'Albagés (trobareu l'indicador) arribem a la Cova del Moros, amb les seves pintures rupestres. Podeu aparcar a l'esquerra de la carretera, just a sota. De fet no es tracta d’una cova, sino d’una petita balma a la roca, tancada per una reixa. Si hi aneu en hora de vista (linkar a web), us obriran la porta i us en faran un petita explicació, dons actualment a simple vista no es veu gran cosa. Això es degut a que quan va ser descoberta la gent mullava les pintures per veure-les millor i es van anar degradant. També la pols del camí les va amagant. De fet el camí s’ha desviat més avall d’on passava abans per evitar la pols. Així i tot, si us ho assenyalen bé, es veu la representació d’alguns animals, tant figuratius (del paleolític inferior) com esquemàtics (neolític). La mateixa roca té també inscripcions ibèriques, que podem llegir, doncs en sabem l’alfabet, però no entenem. Finalment, hi ha també una inscripció romana, amb una mena d’agraïment, doncs sembla ser que la cova servia de lloc de culte. Properament les pintures seran restaurades, i el lloc totalment reacondicionat, cap a finals del 2009 principis del 2010.

Tombes de Saladar.

Si seguiu direcció l’Albagés, ara ja per camí de terra, al cap de quelcom més d’un km. Arribareu a les Tombes de Saladar. Al peu del camí, a mà esquerra hi ha un pal indicador. Heu de pujar cap a unes roques, al capdamunt de les quals hi ha un pi. Al seu voltant, esculpides a la roca viva, hi trobareu les tombes antropomòrfiques, d'orígen àrab. Per la seva llargada podem veure que l’alçada de la gent de l'època era sensiblement inferior.

SIURANA

Entre la Serra de Prades i el Montsant, després de pujar per un carretera que no para de serpentejar, rodejada de parets escarpades, i quan sembla que ja no hem d’arribar enlloc, arribem a Siurana. El poble i el que queda del castell estan situats dalt de tot d’un cingle que sembla tallat a mida. Des d’aquí dalt veiem als peus el pantà de Siurana. Si donem un tomb pel poble, arribarem a l’esglèsia romànica, i recorrem uns carrers empedrats i perfectament cuidats.

LA CARTOIXA DE SCALA DEI

Al poble de Scala Dei podem arribar-hi desde Poboleda o desde la Morera del Montsant. Un cop al poble, a un km hi ha la cartoixa, en un racó al peu del Montsant, rodejats per cingles impresionants. Molt malmesa, ja que fou desalotjada en la desamortització del 1835, en queda el que era la façana i tota la resta són pràcticament només fonaments, que van del segle XIII al XVIII. També s’hi ha restaurat en un extrem l’estança d’un cartoix, per revivir-ne com era la seva forma de vida. L’estança disposava d’una sala escriptori i oratori, d’una cuina i d’un dormitori, a més d’un petit pati, tal si fos un petit apartament. Sembla ser que els cartoixos vivien en el mateix indret, però feien vida d’eremita, reunint-se només els diumenges i les festes senyalades.
Aprofitant la visita, podem parar al mateix poble d’Scala Dei, on sempre podem comprar un bon vi.
Per més informació aquí.