Entrem a la Catalunya Nord per la Cerdanya i baixem cap al Conflent. La
primera aturada la fem a Sant Miquel de Cuixà, però, ai-las, aquí els
horaris són 'francesos'. A les 11.30 ens diuen que ja no podem fer la
visita fins a la tarda. Així doncs, decidim anar cap a Sant Martí del Canigó. Agafem direcció Vernet-les-Bains,
on parem a fer un cafè, i arribem fins als peus del monestir, on només
es pot pujar a peu i en una caminada de més de 30 minuts per un fort
pendent. Com no anem equipats, desistim també. Ja tornarem. Recalculem
la ruta i anem ja directe a l'hotel a deixar les coses, a Argelers. Ens
instal·lem a L'Hostalet
i anem a Perpinyà a passar la tarda. Fem un passeig fins al Palau dels Reis de Mallorca i endevineu: està tancat per obres fins d'aquí a uns
dies. Donem doncs un tomb més per Perpinyà i ens n'anem cap a Elna, on
donem un altre tomb pel poble, i després anem als afores, a veure la
Maternitat Suïssa, on el 39 van néixer molts catalans, fills de les
exiliades al camp d'Argelers. Tornats a la base de L'Hostalet, ara fem un passeig fins a la platja on hi havia el camp de refugiats, que ara s'ha convertit en una mena de Salou.
Sant Miquel de Cuixà
Palau dels Reis de Mallorca, Perpinyà
Maternitat d'Elna
L'endemà ens aixequem per tornar, fent ruta per la costa. Saltem Cotlliure, que ja hi hem estat, i entrem a Port-Vendres,
que no és tan bonic, però no està malament, té un port molt bonic, amb
unes cases que l'envolten. Seguim i arribem a Banyuls de la Marenda, on
trobem un embús de trànsit considerable. La carretera està tallada i ens
desviem per uns carrerons. A poc a poc, a part de cotxes, veiem un munt
de gent, i molts descampats amb cotxes aparcats. Alguna festa fan,
però prou feina tenim a passar pels carrerons, i només tenim ganes de
creuar i allunyar-nos. Al cap d'una estona, per un carreró fem cap a la
carretera tot just travessat
el poble, i un cotxe surt, així que sense pensar-ho més aparquem. Som
al passeig marítim i a pocs metres de la festa, així que som-hi. Un munt
de gent amb copes de vi penjades al coll, un munt de petites
orquestres, moltes senyeres i estelades i gent amb barretina. Això sí,
de parla catalana ningú. Donem un tomb per la festa i seguim. Parem a
l'últim poble abans de travessar la frontera estatal, Cervera de la Marenda, que té una petita platgeta i poc més, i ja tirem cap a
Port-Bou, per una carretera no apta pels que tingueu vertigen. Fem cap a
Llançà, on fem un veure, i tirem Empordà endins, parant a dinar a
Peralada, i reprenent ja la tornada a casa.
Port-Vendres
Banyuls de la Marenda
Banyuls de la Marenda
