CARDONA 1714-2014

Quin millor any per tornar a Cardona que el del Tricentenari, així que aprofitant que fa un dia d'octubre esplèndid, cap allà que anem. Arribem i entrem al camp de futbol, que han habilitat com aparcament, doncs avui també es la Fira de la Llanega, i es preveu que vingui gent.  Pugem cap al poble i donem un tomb pel centre històric, entre parades de bolets, formatges i embutits. Fem un café i anem cap al castell. Aquest any hi ha visites dramatitzades, així que ens hi apuntem. Esperem a l'entrada que ens vingui a recullir la Blanca per iniciar la visita, a la que s'afegirà el coronel Desvalls. Tots dos ens aniran explicant el setge de Cardona alhora que visitem tots els llocs del castell: els baluards, la col.legiata, la torre de la Minyona, el patí amb el pou... Acabada la visita, dins el mateix castell hi ha un parador on podeu pendre alguna cosa o fer-hi nit. Nosaltres però tormen cap al  poble on ja hem reservat a dinar a Cal Borrasca, on gaudirem d'un menú amb diversos primers, un segon a escollir i postre, per un preu més que raonable.

Havent dinat ja ens ve massa just per anar a les mines de sal, que és l'altra gran atracció de Cardona, així que ho deixarem per un altre dia. Tornant doncs, decidim fer-ho per diferent camí. Hem vingut per Solsona i ara tornarem per Manresa, aprofitant per parar a donar un tombe per Súria. Aquí pugem al PobleVell, que és el nucli antic de la vila, petit però molt bonic. Fem un passeig, i tornem cap a casa, que els dies ara ja són curts.

SALINES DE NAVAL

Al poble de Naval, a la comarca aragonesa del Somontano, hi ha unes antigues salines que s'han habilitat com piscines salades, i on s'hi pot rebre banys Hi ha zona de picnic i restaurant, i hi podeu comprar sal. Le salines es troben al peu del poble, on trobareu informació de varies rutes a peu que es poden fer.

DELS PORTS AL MONTSIÀ PASSANT PEL MAESTRAT

Aprofitant l'excusa d'un concert dels Amics de les Arts, organitzem la sortida de cap de setmana. El concert és a Morella, capital de la comarca dels Ports, on ja havíem anat a la primavera, i on degut al vent i la pluja, no vam ni poder sortir del cotxe. Així doncs, el concert ens és l'excusa perfecta per tornar-hi. 

Només arribar, la vista del poble encimbellat i rodejat per la muralla ja val la pena. Ara toca buscar el nostre allotjament, que es diu precisament la Muralla, i és per tant, vora aquesta. Descarreguem i anem a visitar el poble. Cal pujar per un carrer  amb escales, que no s'acaba mai, però al final arribem al carrer principal, on hi ha pràcticament tot l'ambient, i més aquest cap de setmana que és festa major. Després pugem una mica més fins a l'església parroquial i anem cap al convent de Sant Francesc, que dona entrada al castell. Fins dalt hi ha una altra bona pujada. Tornant cap al poble trobem una representació de moros i cristians, i així anem passant el dia, fins que arriba la nit. Sopem i cap al concert.

Ja que ens hem arribat fins aquí, aprofitem l'avinentesa i fem la següent nit a Penyíscola, Baix Maestrat. Arribem al nostre hotel, que és a tocar del mar, deixem les bosses, i enfilem els carrers costeruts del poble, coronat pel castell del papa Luna. Ens submergim en l'ambient estiuenc, i anem passejant sense presses pels sempre entretinguts carrerons. 

 

L'endemà ja tornem, però com ens ve de passada aprofitem per donar un tomb pel delta de l'Ebre. Hi entrem per Sant Carles de la Ràpita, seguim cap al Poble Nou del Delta i anem després cap a Sant Jaume d'Enveja, on travessem el riu cap a Deltebre, on aprofitem per comprar un bon arròs al Molí del Rafelet. Seguim cap a Riumar, a la desembocadura, i dinem al bufet lliure de marisc La Gaya. Porteu efectiu si voleu dinar, doncs a causa dels problemes de cobertura telefònica no tenen datàfon. Per pair fem una passejada vora el riu i ja toca tornar.

EMBASSAMENT DE FOIX

Buscant una excusa per sortir a dinar, aquest cop a Vilanova i la Geltrú, fem una visita a l'embassament de Foix, al bell mig del parc del seu nom, al Penedès. Hi anem per Igualada, on agafem la carretera cap a Vilafranca del Penedès. Un cop aquí, seguim la N-340 cap al sud, i ja vora l'Arboç trobem el trencall  que ens indica la direcció. Pugem cap al Castellet, petit com indica el seu nom, però ben conservat, i amb un entorn rural també molt arreglat. Als seus peus, l'embassament conforma una imatge idíl·lica, ideal per passejades a peu i en bicicleta. Només es pot visitar el castell uns determinats dies, així que millor consultar la web abans de fer la visita.

 

Amb l'excusa acomplerta, seguim per una carretera que  voreja l'embassament fins a Vilanova, on farem un bon arròs a cal Peixerot.